Sabem on anem i som valents

Si féssim les coses que som capaços de fer, ens sorprendríem a nosaltres mateixos.

Thomas Alva Edison

En aquesta vida és important saber qui som. Diuen que Miquel Àngel, l'escultor, explicava que les escultures que feia ja eren a l’interior de les pedres. Ell només en treia l'excedent per revelar la preciosa essència que sempre havia estat allà. Nosaltres fem el mateix a l’aprendre les lliçons de la vida: treure l'excedent per revelar el que tenim dins. Es tracta doncs de connectar amb aquesta part nostra, sàvia, que sap realment què ens fa feliços, i tenir la valentia de seguir el camí que ens porta a treure el millor de nosaltres.

Continguts

Aspiracions

Què vol dir?

Tenir aspiracions significa intentar ser millors del que som; intentar evolucionar i créixer per arribar a fer les coses el millor que puguem, tenint en compte les nostres habilitats i potencialitats.

Mirar de fer les coses tan bé com sigui possible i posar el millor d'un mateix tant en les tasques que realitzem com en les relacions que mantenim. No es tracta de superar ningú, sinó de ser el que un mateix pot arribar a ser.

Atrevir-se a mirar en el nostre interior per esbrinar què és el que realment volem ser a la vida, on volem arribar, i llavors fer tot el possible per anar en aquesta direcció. Comprendre que no hi ha dos camins només, sinó que totes les possibilitats estan obertes, i que una vegada presa una decisió sempre podem tornar a plantejar-nos la millor manera de seguir, fins i tot rectificant.

Comprendre que no es tracta només de saber què volem i anar-hi sigui com sigui. El camí l’anirem fent a poc a poc, i la manera com el fem és més important que allà on arribem. Trobarem obstacles dins i fora de nosaltres. El camí consisteix a avançar respectuosament, sense trepitjar ningú, aprenent de tot i de tothom.

Per què serveix tenir aspiracions?

Dóna un rumb a la vida i ens fa sentir que no estem perduts.

Evita que malbaratem la vida portats per la inèrcia i dóna direcció als nostres actes.

Quan les aspiracions es posen en acció, les persones se senten transformades i més plenes de pau; les males notícies i les decepcions són enfrontades amb més equanimitat i s'és més capaç de trobar esperança, fins i tot en els moments més difícils.

Com podem desenvolupar les aspiracions?

Dedicant estones i energia per escoltar la veu interior, que sap cap on hem d’anar.

Observant la transitorietat, el canvi, i reflexionant sobre què és el que de veritat ens fa feliços.

Entenent que si tot canvia, nosaltres també ho podem fer. No es tracta de forçar res, però si d’escoltar-nos de veritat i de dirigir les nostres passes perquè a poc a poc anem fent camí.

Practicar la superació personal requereix la valentia suficient per enfrontar-nos als reptes sense saber si l'esforç tindrà el resultat que esperàvem.

Prestant tota la nostra atenció al que fem en cada moment i no deixant res a mitges. Tot té importància. Fer les coses el millor possible ens ajuda a conèixer les nostres habilitats.

No paralitzant-nos amb el dubte constant, davant l’allau de possibilitats que ens ofereix la societat actual. No hi ha un sol camí, més aviat hi ha una manera de caminar i d’escoltar. Si ens escoltem i anem fent, la vida ens anirà mostrant el camí.

Assumint que tenim limitacions. Tots som diferents i no tothom ha de fer les coses de la mateixa manera.

Buscant estones per reflexionar cap on estem anant, i preguntant-nos si estem satisfets. Què volem de veritat? Què ens impedeix buscar-ho?

Comprenent que contínuament estem prenent petites decisions que marquen el camí que fem, en siguem o no conscients. Tot va fent camí.

Valentia

Què és la valentia?

Per ser valent s’ha de ser conscient de les pròpies pors, enfrontar-s’hi i ser capaç d'anar més enllà de les pròpies necessitats immediates.

És fer el que cal fer encara que es tingui por i resulti difícil.

El valor ens ajuda a superar les situacions doloroses, a admetre que un s'ha equivocat, a demanar perdó si hem ofès algú o a fer el que se sap que està bé encara que els altres riguin o no ho comprenguin. També és necessari per emprendre una tasca difícil o enfrontar-nos a alguna cosa desconeguda.

Ser valent no té res a veure amb córrer riscos innecessaris. A vegades el valor significa reconèixer el perill i evitar-lo sense intentar aparentar una falsa valentia. La imprudència no és valentia sinó ignorància.

La valentia implica veure, sentir i adonar-se que es pot actuar de forma diferent. Es tracta de desenvolupar la determinació de fer alguna cosa i dur-la a terme malgrat els obstacles. El coratge no queda definit pel que un fa sinó per tot el que ha de superar per dur-ho a terme.

Per què serveix la valentia?

La valentia ens dóna la força per buscar el que de veritat volem i l’energia per portar-ho a terme. Ens permet descobrir que tenim més energia de la que creiem.

Ens recorda que la vida és alguna cosa preciosa i estimulant i que sovint, quan ens enfrontem a un repte, és quan més feliços i vius ens sentim.

Els actes de coratge són inspiradors. Ens fan veure que la vida està plena de dificultats però que poden superar-se. Veure que algú ho ha aconseguit abans que nosaltres ens ajuda a seguir endavant malgrat la por.

Com podem desenvolupar la nostra valentia?

Recordant que sovint la valentia implica accions aparentment petites, com pot ser per exemple expressar l’opinió pròpia per més difícil i impopular que resulti.

Reconèixer la por i confrontar-la. Si fugim, la nostra tranquil·litat només serà momentània, perquè a l’evitar alguna cosa el que fem és alimentar-la.

Actuant encara que tinguem por. Això farà que s'esvaeixi i que tinguem l'oportunitat de sentir l'alegria d’haver fet el que ens hem proposat.

Distingint entre la por que convé superar i el fet d’exposar-se a situacions de risc innecessàries. Preguntant-nos si té sentit enfrontar-se a un repte particular i si tenim prou recursos personals per dur-lo a terme. Si la resposta és afirmativa i només és la por el que ens frena, respirar profundament i avançar.