Res està aïllat de la resta

L’ésser humà és part d’un conjunt, d’un tot, al qual anomenen univers, una part limitada en el temps i l’espai. L’home s’experimenta a si mateix, als seus pensaments i a les seves sensacions com una cosa separada de la resta, i això és una espècie d’il.lusió òptica de la seva consciència. Aquest engany es converteix en una presó per a nosaltres, ja que ens deixa limitats als nostres desitjos personals i a l’afecte que sentim per unes quantes persones del nostre entorn. La nostra tasca consisteix a alliberar-nos d’aquesta presó ampliant el nostre cercle de compassió de manera que abasti tots els éssers vius i tota la naturalesa, amb tota la seva bellesa.

Albert Einstein

Continguts

Què vol dir que res està aïllat de la resta?

Des del moment en què naixem fins que morim, tot i adonar-nos que tant el nostre cos com la nostra ment pateixen infinitat de transformacions, ens percebem a  nosaltres mateixos com a permanents, singulars i autònoms, separats del món exterior. Ens sentim vulnerables i per protegir-nos ens tanquem encara més i ens separem de la resta. Actuant d’aquesta manera ens trobem en una posició falsa respecte a com funciona realment el món, ja que la nostra relació amb les altres persones, animals i l’entorn és de total interdependència.

Quan observem amb deteniment com funciona el món podem percebre la interconnexió de tot el que existeix. Totes les nostres accions, el que fem, diem i pensem, afecta constantment el nostre entorn, els altres éssers vius i a nosaltres mateixos.  

Si continuem analitzant podem comprendre que no hi ha absolutament res que no depengui d’una altra cosa. El got de llet que ens prenem al matí no existiria en si mateix sense la llarga cadena d’esdeveniments que l’han fet possible. L’existència del got de llet depèn de molts altres éssers, com per exemple de la vaca, del pastor, de les herbes que ha menjat, de la pluja que l’ha fet créixer, de les màquines i de les persones que han intervingut per homogeneïtzar-la, pasteuritzar-la i distribuir-la, de qui l’ha venut i de qui l’ha anat a comprar. Són infinits els éssers que han participat en la cadena que fa possible el nostre esmorzar. Cadascun de nosaltres està connectat o connectada amb la resta de les persones que habiten el planeta Terra, ja sigui del passat, del present i fins i tot del futur.

Per què  serveix comprendre la interdependència i com ens ajuda a ser feliços?

La nostra tendència de tota manera és obviar totes aquestes connexions interminables, tot i saber que no podem viure ni sobreviure sols. Tenim la tendència de veure'ns com a individus separats, que s'han esforçat a ser autosuficients i viuen centrats en si mateixos.

Quan podem percebre la interconnexió de totes les coses des de l’àtom fins a l’univers i comencem a formar-nos una idea de les xarxes de connexió tan complexes que es donen absolutament en tot, comprenem millor com existim nosaltres mateixos. Afeblim així la sensació de separació, pensem menys en   termes de jo, les meves pertinences i els meus. Aquest tipus de pensaments centrats en un mateix constitueixen la base de la majoria d’afliccions mentals, com per exemple l’odi, la gelosia, l’orgull i l’egoisme, de manera que al contrastar-los sentim alleujament i més llibertat.

Comprendre la interdependència fa trontollar l’egocentrisme que ens té tota l’estona pendents de com ens sentim i ens converteix a nosaltres mateixos en el centre del món, esperant i de vegades fins i tot exigint que el nostre món prevalgui sobre el dels altres. Ens adonem que aquestes aspiracions són totalment il·lògiques, de manera que no ens frustrem tant quan les coses no van segons el guió previst, acceptem millor el que ens passa i mantenim una actitud més realista. L’equanimitat davant el que ens passa ens allunya de l’ansietat, la inquietud i l’angoixa.

Quan comprenem que la nostra felicitat no està separada de la de la resta dels éssers podem vèncer la indiferència respecte al que passa als altres, el “no m’importa mentre no em passi a mi o als meus” i mostrar d’aquesta manera una actitud oberta cap al món. Les persones més felices han descobert la seva interconnexió amb la resta de la humanitat. Són les que alimenten les seves relacions amb els que tenen al voltant, els demostren la seva estima i són amables amb ells. Aquesta és la causa més immediata de felicitat en els éssers humans.

Quan comprenem la interdependència que es dóna absolutament en tot deixem de buscar la felicitat exclusivament a millorar les condicions externes i sabem que hem  de millorar-nos a nosaltres mateixos per ser més feliços. Passar-nos la vida mirant-nos el melic, contemplant com ens sentim i quins problemes tenim és la principal recepta per la infelicitat.

Com podem desenvolupar la consciència d’interdependència?

Comprenent millor com funciona el món que ens envolta i entenent que és justament aquesta imatge estàtica de “jo sóc això”, concreta i separada de la resta, la que ens provoca problemes i ens planteja limitacions.

Aprofitant qualsevol ocasió que tinguem per aprofundir en la comprensió de com funcionen les coses. Entenent per exemple que nosaltres estem fets d’aigua, la mateixa aigua que hi ha a les verdures i fruites que mengem, als rius, als mars i a la pluja. Entenent que la nostra vida depèn de molts altres éssers. Comprenent que tot prové d’una llarga cadena d’interrelació i interdependència.

No tenint por de perdre la nostra personalitat o individualitat si deixem de considerar-nos a nosaltres mateixos com el centre del món. Els missatges de la societat actual van en aquesta línia: “el triomf s'aconsegueix competint”, “és millor defensar els propis objectius que col·laborar amb els altres”. D'aquí ve potser aquesta capa d'ansietat, tristesa i depressió que envolta la  nostra societat.

Comprenent que les persones que destaquen per les seves qualitats humanes excepcionals tenen una absència d’ego, no es preocupen el més mínim de la seva importància o reconeixement, i tot i així la gent aspira a estar en la seva companyia i senten la seva presència com a enriquidora.