Sentim satisfacció i la compartim amb alegria

Objectius

L’objectiu prioritari és que l’estudiant s’adoni que el que pot fer-lo estar bé realment no és una cosa externa a ell. I veure per tant el paper importantíssim que hi juga la seva ment.

El segon objectiu és que entengui que com més s’obre a mirar els altres, sortint de la pròpia bombolla egocèntrica, més feliç serà.

Metodologia

Chema madoz

Es treballarà primer la comprensió de les actituds de la satisfacció i l’alegria a partir del vídeo Més, més, més... El vídeo presenta una sèrie d’imatges que se succeeixen molt ràpidament, relacionades amb el consum, amb l’objectiu de crear la sensació de neguit i d’afany compulsiu. Aquestes imatges són majoritàriament d’aparadors i fan referència a la recerca de satisfacció material, tan freqüent en la nostra societat. Les metàfores visuals de Chema Madoz són molt expressives i constitueixen el contrapunt artístic del vídeo. La primera fotografia que apareix és la d’un glaçó embolicat amb un llaç a manera de regal que s’està fonent. La imatge pot suggerir el tema de la satisfacció efímera que ens aporten els objectes de consum, ja que de fet tant els objectes que anhelem com la satisfacció que ens proporcionen tenen data de caducitat. En la segona imatge, Chema Madoz ha fotografiat una tassa de cafè, en forma de desaigua, i sembla suggerir la insatisfacció constant tan freqüent en la nostra societat on sembla que mai n’hi ha prou, ja que quan aconseguim alguna cosa, passem a desitjar-ne una altra, de manera que la satisfacció autèntica rarament la sentim.

El vídeo està pensat per encetar un debat amb els alumnes sobre el tema de la satisfacció. Caldria fer especial èmfasis en les metàfores visuals, de manera que siguin ells els que expliquin el que entenen de les imatges de Chema Madoz. Per tal d’ajudar a fer una reflexió més profunda sobre aquest tema s’adjunta un text, Visca la intensitat, de Matthieu Ricard, que de manera molt gràfica aporta molta riquesa al tema i és força inspirador. A partir d’aquí es fa necessari algun exercici d’introspecció, perquè cadascun d’ells connecti i reflexioni sobre l’origen de la satisfacció. L’exercici que es proposa consisteix a captar moments i sensacions positives, habituals, que moltes vegades pel fet de ser massa quotidianes no són motiu de la nostra atenció.

El següent pas consistirà a compartir els motius de satisfacció i experimentar  amb els membres del grup la manera de poder plasmar-los.

Finalment, aquests murals i les experiències que els han motivat seran exposats en grup a la resta de companys i el docent en farà fotografies i en prendrà nota. D’aquesta manera pot crear un material gràfic de retorn que serveixi per integrar les conclusions a les quals han arribat.